Efervescents: la cia. NUR presenta “Ens queda el que trepitjem” (multidisciplinar)

La cia. Nur ha sigut resident, durant aquets últims mesos a l’espai jove, amb el programa de suport a la creació jove “Efervescents”.

Ens presenta un work-in-progress de la seva obra “Ens queda el que trepitjem”.

Què estic buscant? 631 milions de segons, i oblides l’olor de la terra. Caus, perquè ens fa humans, et trenques, perquè som de vidre, perquè estem vives. D’on surt aquest soroll? És real o són els pensaments intrusius? T’ho he dit i t’ho dic, t’ho dius i t’ho diràs, i no aconseguim que no ens fereixi. Volem evitar-ho, però? L’únic que volem és que tot et vagi bé. Com cuidar aquella planta que va germinar en una terra que ja no sé ni com olora? Una fulla cau sola, però no és l’única que cau. Com no tenir por a l’abisme? Com?

Ens queda el que trepitgem és una obra de creació col·lectiva en procés. Aquesta és una obra collage, en la que entrem en un món distòpic per parlar de les angoixes, inseguretats, preocupacions i conflictes des de la nostra perspectiva com a persones entrant a l’edat adulta. No sempre en primer pla, però en parlem sense obviar el context de la nostra generació, dita generació de vidre, la primera que, lluny d’amagar la fragilitat, l’exposa per afrontar-la, gestionar-la i poder créixer amb ella.

Generación de cristal (Generació de vidre) és un terme encunyat per la filòsofa espanyola Montserrat Nebrera per descriure els nascuts a partir de 1995. S’utilitza la paraula cristal fent referència a la fragilitat d’alguna cosa que es pot trencar fàcilment i s’assumeix que se’ls ha
sobreprotegit i que per això són persones inestables, molt dependents de l’opinió aliena, plenes d’inseguretats i amb poca acceptació a la crítica. A més, es lliga amb una intoleràcia a la frustració i a la victimització constant.
Altres trets característics que s’atribueixen a aquesta generació són les habilitats tecnològiques i un desinterès per la cultura.
Un altre nom que rep, és el de Generació Z. A diferència d’aquest, el terme usat per Nebrera cerca emfatisar la comparativa amb les generacions anteriors, entre elles l’anomenada Generació de ferro (1931-1940).