L’exposició aplega un total de 15 obres d’estils i tècniques diverses: fotografies, il·lustracions digitals i analògiques, collage, pintures… que reflexionen sobre el 8M des de diferents perspectives.
A continuació us presentem totes les obres que s’han presentat al concurs, juntament amb les explicacions que aporten les mateixes autores. Al costat del títol de l’obra, podeu visitar els enllaços que us permeten conèixer millor als i les artistes participants.
- ‘Relacions’ Maruxi
Tèmpera.
Fa uns mesos vaig fer dos dissenys relacionats amb les relacions entre les persones. Un representava les relacions tòxiques i l’altre les sanes.
Per a mi, el feminisme representa el fet de recolzar-nos, ajudar-nos les unes a les altres, i el respecte cap a totes les persones. Aquesta és la meva interpretació, tot i que a aquest quadre se li pot atribuir la que cadascú decideixi.
2. ‘Simone’ Carola Bagnato
Ilustración digital
Esta obra, es un humilde homenaje a Simone de Beauvoir, quien puso en escena y en debate filosófico a la mujer en su libro “El segundo sexo”, publicado en 1947, planteando en él, teorías de sexo y genero.
Mi inspiración nace del trabajo de colegas, hermanas, madres, compañeras, donde nos encontramos juntas aprendiendo, haciéndonos fuertes, acompañándonos y protegiéndonos de este mundo machista que nos toca vivir.
Me pareció interesante pintar a Simone, que tanto pensó y nos enseño.
3. ‘Históricas’ Isi Dora 
Fotografía analógica (35mm)
El 8M para mí, es el día que salimos todas a gritar por las que mataron, por las que abusaron, por las que maltrataron.
Tomarnos las calles, pintarlas de morado. Salir a pelear por nuestros derechos, que nos escuchen a los 4 vientos. Hacer barricadas y mantener esa rabia latente que nos hace más fuertes.
Ya no hay razón para callarnos, nuestras voces se alzan desde nuestro útero contra la opresión. Vivas nos queremos. Pelear por las que ya no están. Pelear junto a mis compañeras por el derecho de vivir en paz. Quememos este sistema patriarcal. No somos histéricas, somos históricas
4.’Yo me visto para mí’ Aitana Giráldez
Pintura digital
Aquesta obra representa la reconciliació de les dones amb els seus propis cossos i reivindica tots els cossos femenins com a vàlids. ‘Yo me visto para mí’ neix com a reacció dels posicionaments patriarcals entorn el cos de les dones.
Des de un prisma patriarcal sovint es considera que quan una dona s’arregla és per agradar els homes. Tanmateix quan una dona no s’arregla es considerada una deixada. Sembla que el nostre aspecte físic sempre ha de ser jutjat i definit per la mirada masculina.
Aquesta obra s’apropia de la composició de la pintura manierista Toilette d’una dama (S.XVI) de l’artista Dubreil, per a donar-li un gir contemporani, on les dones, en comptes de ser personatges amb mirades absents, son un grup d’amigues que interactuen entre elles i es diverteixen.
Unes dones diverses que gaudeixen dels seus cossos, utilitzen la roba i el maquillatge com a elements creatius i artístics per a expressar-se fora de les convencions patriarcals.
5. ‘Dones artistes’ Inés Shuai
Acuarela, gouache, llapis 2H i 4B
La meva intenció és destacar aquelles dones artistes oblidades i que les seves aportacions artístiques marquen un abans i un després en la història de l’Art.
-Hilma af Klint
-Margaret Keane
-Camille Claudel
-Loïs Mailou Jones
-Lluïsa Vidal i Puig
– Rosa Bonheur
-Gerda Taro
-Mary Wollstonecraft Godwin
6. ‘Et miro, sóc peluda. Ocupo espai, estic activa’ Aura Roig
Acrílics i oli sobre tela
Aquesta pintura forma part de la sèrie “(RE)Representar-nos com a lluita política”, que consisteix en un conjunt de retratats de dones i identitats dissidents que pretén invertir els rols històrics de gènere i convertir la dona en subjecte actiu de la pintura, allunyant-se de la representació com a objecte passiu, decoratiu i de consum que n’han fet els homes.
Mitjançant la representació de diferents personatges del meu imaginari personal, pretenc qüestionar els models de gènere impostos i visibilitzar diferents tipus de cossos de dones i identitats queer.
Es mostra la dona mirant activament a l’espectadora, traient la llengua i tocant-se el cos nu i no-normatiu: pits caiguts, vulva peluda.
Aquest projecte és fruit de la necessitat que sento de fer una lluita del meu propi cos, marginalitzat per la societat en el seu estat natural, i que sovint acabo maltractant mitjançant la depilació o altres tortures modernes per adaptar a la normativitat social del gènere. Crec que allò personal segueix sent polític, i una de les principals temàtiques treballo és la depilació femenina.
Defenso la pintura figurativa com a arma contra la (des)representació que s’ha fet de la dona i identitats dissidents en la història de l’art occidental, impulsada i filtrada per una societat patriarcal i masclista. Considero que l’home, qui ens ha pintat i s’ha auto-representat durant segles, no pot entendre la necessitat de crear un nou imaginari visual on la dona sigui el subjecte actiu de l’art i no l’objecte passiu.
Crec que l’art pot canviar el món, m’alimento en els espais polítics d’activisme feminista i pinto com a lluita política.
7. ‘La luz de la vida’ Adnane Ben Moussa 
Acrílic sobre cartolina
La mujer, conectada a la tierra, y liberada de toda opresión, vuela hacia el futuro.
8. ‘Sororitat’ Jana A. Abril i Rut Strafford
Aiguafort sobre planxa de coure
Amb aquesta obra hem volgut recordar i fer visible la importància de les cures, el cuidar-nos les unes a les altres. Recolzar-nos i ajudar-nos. La importància d’estimar-nos a nosaltres mateixes, i estimar les altres. Estimar-nos tal i com som, fent el que fem, amb el cos que tenim. Fugir de la competitivitat que ens han ensenyat a tenir. Donar-nos força, aconseguir estar més unides i teixir una xarxa entre nosaltres.
Seguir lluitant juntes per ser escoltades, per ser lliures, per ser fortes, per poder decidir, per poder ser referents. Ser els nostres propis referents i que ho siguin les dones que tenim a la vora i que estimem. Sororitat.
9. ‘Autodefensa feminista’ Galletamaria 
Tècniques de pintura digital
A la imatge apareixen dues persones defensant-se d’un agent que intenta desnonar-les de sa casa.
L’obra parla de la defensa de les vides dignes contra la violència estructural que el capitalisme i el patriarcat ens fan patir dia a dia.
Obra guanyadora!
10. ‘Una mirada hacia el presente’ Wihtlof
Ceras Manley y lápiz sobre papel
Esta obra quiere simbolizar la lucha infinita, imparable y necesaria que las mujeres hemos desempeñado desde que tengo memoria. Me he inspirado en dos mujeres que han marcado mi vida, una de ellas es mi abuela Mercedes, una incesante luchadora, que a sus 80 años, todavía continúa pensando en el futuro de todas nosotras.
La otra mujer, es mi mejor amiga Noa, organizadora a nivel nacional de la movilización del 8M, entre otras cosas. Ella es la persona más fuerte que he conocido, una luchadora nata, que nunca tiene en mente rendirse. Para mi es todo un ejemplo a seguir.
En la ilustración podemos ver cómo una mujer anciana (inspirada en mi abuela) sujeta un espejo en el que se ve reflejado a una mujer joven (inspirada en Noa) en una manifestación del 8 de marzo. La imagen que se ve en el espejo puede simbolizar dos cosas, el pasado, lo vivido por la mujer anciana, o el futuro/presente, una imagen que pone los pelos de punta, simplemente al recordar el número de personas que acuden cada año a esta protesta.
Con este dibujo, quiero recordar a todo el que lo vea, que la lucha por la igualdad no es algo actual y si miramos hacia atrás, vemos un largo camino de lucha, pero si ponemos la mirada hacia el futuro, podemos darnos cuenta que todavía queda mucho por recorrer.
11. ‘Una realitat sense filtres’ La Marina Revoluciona
Fotografia i pintura
Som el Martí, el Vicente, la María José, la Toñi, el José María, i el Jesús. Som un grup del centre Ocupacional La Marina. Ens diuen que som persones amb diversitat funcional intel·lectual, i que no pas amb discapacitat, aquesta gent van de què són uns moderns i que utilitzen un llenguatge inclusiu.
Però a l’hora de la veritat, ens posen traves per accedir a la feina, per relacionar-nos amb ells, per treballar, ens parlen com si tinguéssim 4 anys, ens infantilitzen, i fins i tot ens miren amb cara de pena. I ja pel fet de ser dona encara més, que se’ns ajunta tot això, amb la discriminació que rebem pel fet de ser dona. Però ja estem farts d’escoltar tanta etiqueta, i de tant estigma.
Volem aprofitar aquest dia de reivindicació de la dona, per dir que per a nosaltres no existeixen ni les barreres ni les limitacions. I que podem arribar allà on ens proposem. Així que amb aquestes imatges volem mostrar que som persones igual que la resta, igual de “normals”.
Però clar, que és ser normal? No, no som normals, ni ens agradaria ser-ho, som diferents i ens encanta, no ens agrada pertànyer a la norma social establerta, perquè això ens fa únics i especials. Amb aquesta obra d’art volem reivindicar el paper de la dona en tots els àmbits de la societat. I que nosaltres com a col·lectiu vulnerable que som, que no se us oblidi que som part de la lluita feminista.
En el quadre hem volgut ratllar el prefix “dis”, perquè no som menys capaços que ningú. La importància d’aquest quadre no es tant la bellesa del art, sino el missatge i la visibilització que li donem a la dona en un dia tant important com el 8M.
12. ‘Cent Deu’ Yudipud
Tècnica mixta que barreja el carbonet sobre cartró, la il·lustració digital i la tècnica del collage
La meva obra parteix de la idea que el vuit de març és el dia en què totes les dones, indiferentment de la nostra provinença, religió, família, situació econòmica, color de pell, orientació sexual, etc. ens ajuntem per a reivindicar els nostres drets com a persones.
És per aquest motiu que he orientat la meva escena en un carrer, concretament a Barcelona, proper a plaça universitat, que està ple de dones. Són dones molt diferents entre elles, les he volgut diferenciar no només per les seves característiques sinó pels seus estils pictòrics, de manera que cada una podria provenir d’un univers diferent.
Penso que és important que el feminisme reculli i s’adapti a aquestes diferències i faci espai per a totes. A més a més, el vuit de març no és només una reivindicació dels nostres drets sinó que també és una celebració de la dona. És un dia en el qual recordem que estem orgulloses de ser com som, és per això que he dotat els meus personatges de postures obertes i alegres.
Hi ha detalls i elements simbòlics que reiteren aquestes idees principals i indaguen sobre altres temes que em van semblar rellevants com la llibertat, l’evolució i l’oblit. Tancant aquesta breu explicació, la meva obra gira entorn de la reivindicació del feminisme interseccional dins de la celebració del dia internacional de la dona.
12. ‘Libres y sin miedo’ Sara 
Ilustración hecha en la aplicación ‘procreate’.
Nos queremos libres y nos queremos sin miedo, nos queremos vivas y nos queremos unidas.
‘Libre y sin miedo’ representa la lucha de la mujer hoy en día. Las manifestaciones con carteles en los que expresamos el cambio que queremos.
Salimos a la calle para darle voz a las que ya no están y coraje a aquellas que tienen miedo de hablar.
¿Un puño? Sí, un puño, que nos representa a todas unidas porque JUNTAS lograremos este cambio, esta igualdad que tanto anhelamos.
Eso mismo mismo quiero expresar con la obra. A pesar de toda esta lucha, lo conseguiremos, no sabemos si tarde o temprano, pero lo conseguiremos. Sin embargo, debemos hacerlo unidas porque así somos más fuertes y nos hacemos escuchar más. Juntas, libres y sin miedo.
14. ‘La fina línia de la deseperació a la revolució’ Annoncia i Aibarz
Pintura acrílica i collage sobre llenç
Teniem varies idees al cap: collage, pintura, bruixes, etc. El primer pas va ser una recerca d’informació que contribuiria a la part del collage, tan actuals de les xarxes socials com fets històrics.
Explicació: volíem representar al patriarcat amb els principals opressors (esglèsia, reis…) des d’una vessant negra i sense una caracterització específica.
L’element central és la bruixa on hem volgut focalitzar l’atenció. Aquesta, vindria a ser la fina línia entre la deseperació i la revolució.
D’aquest crit, d’aquesta angoixa, d’aquesta ira i foc, neixen noves flames plenes de missatges d’expressió i alhora persones sortint del foc i donant-li més presència a la lluita.
Des d’un principi volíem representar aquesta lluita amb persones on tothom s’hi pogués sentir identificat/da. Després també volíem representar el contrast entre l’opressió i moments de lluita cap a la alliberació.
Finalment, després de tota la recerca i les hores invertides en fer el quadre, estem orgulloses de l’obra tant reivindicativa, crítica i alhora expressiva que hem creat. Annürramon i Annoxiamön
15. ‘Empoderament’ Maria i Neus
Collage. Paper i cartró
Representa la dona sortint de les masses i sentint-se forta i única.
