El passat 10 d’octubre la sala gran de La Bàscula es va convertir en un teatre. Un grup de joves va veure l’obra que porta per títol “Pq no contestes?”, dinamitzat per L’Associació Educació per a l’Acció Critica – Edpac – i amb el suport de Pla de Barris. Aquesta acció es va proposar des del Grup de treball d’Afectivitat i sexualitat saludable vinculat a la TIAF.
Aquesta iniciativa té la finalitat de reflexionar sobre els usos responsables de la tecnologia, adquirir eines i recursos per resoldre conflictes derivats de les pantalles i també identificar processos d’assetjament, abús o maltractament.
L’obra constava de tres esquetxos de teatre protagonitzats per un noi i una noia en el què es podien veure situacions quotidianes al voltant de l’ús dels mòbils, especialment quan aquests s’empren com a eines de comunicació habitual en les nostres relacions.
Els personatges representats reflectien situacions quotidianes d’una manera divertida i amena, amb una molt bona interpretació per part de l’actriu i l’actor. Les rialles del jovent s’escampaven per la sala, i les seves mirades atentes resseguien els gestos i moviments dels personatges.
Després de l’obra, es va procedir a la reflexió en petit grup al voltant d’unes preguntes formulades que posteriorment es van debatre amb tot el grup.
Algunes de les preguntes que van generar reflexions molt interessants van ser:
Durant quanta estona al dia tenim el mòbil a menys d’un metre de distància? Controlem les persones del nostre voltant amb el mòbil? Sabem realment on arriben els límits d’internet? Compartim les nostres contrasenyes? Podem prescindir del mòbil? …
El debat va acollir opinions diverses i molta participació. Tot va apuntar que s’estaven tocant temes d’actualitat i que el jovent assistent estava en disposició de dialogar i compartir experiències, situacions concretes, dubtes i reflexions molt interessants.
Aquest taller es vertebra en un procés de tres sessions per tal d’aprofundir en els temes que es detecten. Cal destacar que la metodologia de la sessió d’aprofundiment ha estat dissenyada per tal que les persones participants no es sentissin interpel·lades en el debat. D’aquesta manera es va poder fer un debat més pausat i abstractiu a través del role-playing. Alhora, es van fer exercicis vinculats al teatre que aportessin alhora contingut educatiu per tal d’evitar que les i els joves es centressin només en parlar.
